L'any 1938 se succeeixen els intents per posar fi a la guerra civil des dels organismes internacionals.
La República era conscient de la seva debilitat, i el govern de Juan Negrín va intentar aconseguir algun acord. Una de les bases que va jugar per a això va ser la de tractar de desinternacionalizar el conflicte, pel que va fer públic el seu compromís de retirada de les Brigades Internacionals el 21 de setembre de 1938, a la espera de que la seva bona voluntat servís perquè les potències europees pressionessin a Franco.
El 23 de setembre de 1938 els brigadistes van viure el seu últim dia de combat. A finals d'octubre, es van succeir diversos actes d'homenatge a les tropes de brigadistes en els seus últims desfilades per diferents ciutats espanyoles. El més gran dels mateixos va ser la desfilada celebrat a Barcelona el 28 d'octubre. Tota la ciutat es va fer de dia aquest dia amb pancartes i cartells al·lusius a les Brigades Internacionals. Davant Azaña, Negrín, Vicente Rojo, Lluís Companys i més de 300.000 persones, els internacionals van desfilar per l'Avinguda 14 d'Abril (actual Avinguda Diagonal), en un ambient altament emotiu, amb un històric discurs de Dolors Ibárruri.
La majoria dels brigadistes supervivents intentaria tornar als seus països, trobant-se al tornar amb diversos problemes donat el ràpid inici de la Segona Guerra Mundial i, més tard, per ser sospitosos de ser comunistes.
El 26 de gener de 1996, el Congrés dels Diputats espanyol va concedir la nacionalitat als brigadistes, complint així la promesa realitzada per Juan Negrín quan aquests van abandonar Espanya.
El Consell de Ministres d'Espanya de 4 d'octubre de 2008 va aprovar un decret pel qual es concedia la nacionalitat espanyola als brigadistes internacionals als quals van obligar a renunciar a la seva en el seu països per haver lluitat en el nostre estat.
La República era conscient de la seva debilitat, i el govern de Juan Negrín va intentar aconseguir algun acord. Una de les bases que va jugar per a això va ser la de tractar de desinternacionalizar el conflicte, pel que va fer públic el seu compromís de retirada de les Brigades Internacionals el 21 de setembre de 1938, a la espera de que la seva bona voluntat servís perquè les potències europees pressionessin a Franco.
El 23 de setembre de 1938 els brigadistes van viure el seu últim dia de combat. A finals d'octubre, es van succeir diversos actes d'homenatge a les tropes de brigadistes en els seus últims desfilades per diferents ciutats espanyoles. El més gran dels mateixos va ser la desfilada celebrat a Barcelona el 28 d'octubre. Tota la ciutat es va fer de dia aquest dia amb pancartes i cartells al·lusius a les Brigades Internacionals. Davant Azaña, Negrín, Vicente Rojo, Lluís Companys i més de 300.000 persones, els internacionals van desfilar per l'Avinguda 14 d'Abril (actual Avinguda Diagonal), en un ambient altament emotiu, amb un històric discurs de Dolors Ibárruri.
La majoria dels brigadistes supervivents intentaria tornar als seus països, trobant-se al tornar amb diversos problemes donat el ràpid inici de la Segona Guerra Mundial i, més tard, per ser sospitosos de ser comunistes.
El 26 de gener de 1996, el Congrés dels Diputats espanyol va concedir la nacionalitat als brigadistes, complint així la promesa realitzada per Juan Negrín quan aquests van abandonar Espanya.
El Consell de Ministres d'Espanya de 4 d'octubre de 2008 va aprovar un decret pel qual es concedia la nacionalitat espanyola als brigadistes internacionals als quals van obligar a renunciar a la seva en el seu països per haver lluitat en el nostre estat.
Comentarios