Després del tancament de les presons disciplinàries dels Brigadistes a Camp Lukács i altres indrets d’Albacete, a causa del avanç de les tropes franquistes per la línia de l’Ebre, André Marty va decidir establir una nova presó en el Castell de Castelldefels des de finals de març de 1938, a on es va mantenir fins al 22 de gener de 1939, un dia abans de la presa de Castelldefels per l'exèrcit de Franco.
No hi ha xifres segures sobre la quantitat de detinguts, però sembla que en alguns moments hi van haver prop de 400 detinguts, que convivien en unes zones molt petites.
La presó del castell va tenir quatre directors, el primer va ser el croata Milan Côpic (que ja havia estat cap d’un presó a Albacete), el segon el tinent francés Marcel Lantès (en substitució de l’anterior, des de juny de 1938); el tercer el serbi Djordjevic (només al setembre de setembre de 1938, després de la detenció de l’anterior director) i el quart l’italià Pietro Celli (des de l’octubre fins el gener de 1939). Un cinquè responsable, el nord-americà Tony Albert DeMaio, s’encarregava específicament dels presoners dels Estats Units, probablement.
El règim de la presó va ser molt dur, amb abundants casos de maltractaments i tortures al presoners. Es van donar abundants casos d’execucions extrajudicials amb els dos primers directors.
Al conèixer-se la duresa del tracte, van intervenir les autoritats republicanes, sent jutjat Côpic el juny de 1938 pel Tribunal d'Espionatge i Alta Traïció, que el va condemnar a mort, salvant-se de l'execució per la intervenció del seu germà (que era un alt càrrec de les Brigades Internacionals).
Per la seva banda, Lantès i tres dels seus col·laboradors també van ser jutjats l'octubre pel mateix tribunal, sent el primer condemnat a mort (no arribant-se a executar la sentència) i els altres tres a vint anys de presó.
No hi ha xifres segures sobre la quantitat de detinguts, però sembla que en alguns moments hi van haver prop de 400 detinguts, que convivien en unes zones molt petites.
La presó del castell va tenir quatre directors, el primer va ser el croata Milan Côpic (que ja havia estat cap d’un presó a Albacete), el segon el tinent francés Marcel Lantès (en substitució de l’anterior, des de juny de 1938); el tercer el serbi Djordjevic (només al setembre de setembre de 1938, després de la detenció de l’anterior director) i el quart l’italià Pietro Celli (des de l’octubre fins el gener de 1939). Un cinquè responsable, el nord-americà Tony Albert DeMaio, s’encarregava específicament dels presoners dels Estats Units, probablement.
El règim de la presó va ser molt dur, amb abundants casos de maltractaments i tortures al presoners. Es van donar abundants casos d’execucions extrajudicials amb els dos primers directors.
Al conèixer-se la duresa del tracte, van intervenir les autoritats republicanes, sent jutjat Côpic el juny de 1938 pel Tribunal d'Espionatge i Alta Traïció, que el va condemnar a mort, salvant-se de l'execució per la intervenció del seu germà (que era un alt càrrec de les Brigades Internacionals).
Per la seva banda, Lantès i tres dels seus col·laboradors també van ser jutjats l'octubre pel mateix tribunal, sent el primer condemnat a mort (no arribant-se a executar la sentència) i els altres tres a vint anys de presó.
Comentarios