L'enquadrament dels voluntaris en els batallons i columnes que integraven les brigades es va efectuar segons els grups idiomàtics i el seu origen. En un principi, els caps van ser elegits pels propis voluntaris; més tard, i en funció de les necessitats de la guerra, s'hi van encarregar els comandaments.
Al costat de cada cap militar havia un comissari polític, les tasques principals dels quals eren de caràcter polític (mantenir la moral, arengar políticament a les tropes, controlar la seva disposició i ànim, etc.), encara que, de vegades, també havien d'assumir tasques militars.
Es van formar set brigades (anomenades XI, XII, XIII, XIV, XV, 129 i 150), cadascuna de les quals es dividia en tres o quatre batallons d'uns 650 homes. Aquests batallons rebien noms amb un clar contingut polític.
Les primeres operacions de combat en les quals van participar les brigades van ser les de la Batalla de Madrid, a partir del 4 de novembre de 1936, per intentar frenar la primera ofensiva de l'exèrcit franquista. Posteriorment, van estar presents en les més dures i sagnants batalles, com les del Jarama, Guadalajara, Brunete, Belchite, Terol, Aragó i la de l'Ebre.
Comentarios